Ruta realitzada Divendres 10 de Juny de 2011.
Com es de costum quan eixim amb les bicicletes, 07.30 h, a Ca Anna i Pruden, aquesta vegada a part del cafe i la pasteta, ens agafem un entrepà, ja que la ruta de hui, l'esmorçar seria en ruta.
Carreguem les bicis al cotxe, i possem rumb cap Alcoi.
09.20 comencem a pedalejar, amb destí Cocentaina, i ho fem, per la via Verda La Xixarra. Una vegada a Cocentaina, fem una mica de turisme per dins dels carrerets, els quals ens porten fins un caminet estret i ple de "merdes de gos", era impossible no xafar-ne alguna, així que optarem per xafigar aquelles mes velles. jejeje
 |
| Començament del Montcabrer |
Despés d'aquest caminet, seguim per la via verda, rodejats de natura, entre pins i a la falda del Montcabrer, que ens portaria fins la carretera que va cap Agres, però al poc de temps tornem a agafar un cami que aquest ens portaria fins a Agres.
Una vegada a Agres, comença la pujada, pujada que no la deixariem fins eixir del mateix poble i enfilar la carretera que ens portaria fins l'entrada del camí que puja al Montcabrer.
Abans de la pujada, aprofitem per fer-nos un parell de fotos, i agafar aire, ja que ens faria moltíssima falta a la pujada.
Que us puc dir d'aquesta pujada, doncs, que per a mi (Alex) és la mes dura que he fet mai, ni Font del Barber, ni Monduver, res, sens dubte aquesta es la reina. Si contem la pujada d'agres, son uns 6 kms i pico, amb un desnivell màxim d'un 18,95% i una mitja de desnivell d'un 10,37% i encara que comences amb asfalt, al poc de temps es transforma amb terra i pedres soltes.
Ja una vegada dalt del Cel, perdò, del Montcabrer, ens dirigim fins la cava Gran, on aprofitarem per omplir els pulmons d'aire i els bidons d'aigua.
A la cava, coincidirem amb uns xics de Valéncia, que havien pujat a peu, i ens oferiren la bota de vi, que ens va vindre de meravella. Després d'esmorçar i fer un xicotet barret amb aquesta parella, seguirem el nostre cami, camí que anava cap avall.
La baixada espectacular, per pista forestal, sendes molt bones de fer, i rodejat de moltissima natura, gaudint de la Serra de Mariola.
Ferem una mica de carretera, per tornar a agafar unes sendes que ens portarien pel mig de camps i casetes, fins el Barranc del Zinc.Aquest barranc es impressionant, unes vistes de somni, tallats grandissims, molta vegetaciò, molta tranquilitat, i sobre tot, moltissims animalets.
Pardalets, fins 7 Aguiles a la vegada volant dalt nostre, i el millor de la senda, es que ens tropeárem amb una Burreta. Aprofitarem per inmortalitzar el moment i seguirem gaudint de la nostra baixada pel barranc.
Una vegada eixim del barranc, i per acabar la nostra ruta, sols ens queda gaudir d'una magnifica vista de la poblaciò d'Alcoi.
A la ruta de huí hem fet un total de 47,61kms (dels cuals 23,55 han sigut cap amunt), amb una altura màxima de 1231,59 msnm, amb un desnivell acumulat de 1199,73 mts, i un desnivell màxim del 18,95%. i un temps total de 4h57m (2h 19m pujant; 1h 25m baixant i 1h 13 m parats).
Si vols el track de la ruta, fes click aci.
Els assistents a la ruta:
Diego
i
Alex.
La gràfica es la següent:
No hay comentarios:
Publicar un comentario