Simat de la Valldigna

Simat de la Valldigna
Simat de la Valldigna

domingo, 30 de junio de 2013

Serra d'Irta 2013

Després de molt de temps sense poder escriure al blog, per culpa de no tindre temps, hui he buscat un huequet per a poder escriure, i narrar algunes de les últimes voltes del grup.
La veritat que l'activitat del grup es fantástica, eixides tots els caps de setmana, dissabtes i diumenges, i ara que fa millor temps, eixides casi a diari d'alguns dels membres, jejejeje
Anem a comentar una de les últimes rutes que realitzarem a la Serra d'Irta.
 
La ruta la realitzarem el diumenge 16 de Juny de 2013.
Eren poc mes de les 5:30 del matí, i al lloc on haviem quedat van apareguen cotxes carregats amb bicis i gent amb ganes de rodar per Penyiscola, fins un total de 7. Així que acabem de carregar les bicis i comença la ruta, amb una baixa inesperada, un dels que havia confirmat l'assistencia, no apareix. (i com la nit d'abans l'havien vist ben acompanyat, tots pensarem que havia decidit seguir amb la compañía, jejeje)
El viatge fins La Pobla de Tornessa, on ferem una xicoteta parada per a pegar un mosset, va estar envoltada de rises.
Seguim cap a Penyiscola, i a l'entrada de la poblaciò veiem que havien organitzat un event esportiu, concretament un mig Iron Man, així que amb molt de compter seguim pel nostre camí, fins un lloc que ja no ens deixaven passar, ja que la prova passava per allí, així que canvi de plans, la ruta comença desde aci xiquets, baixem dels cotxes montem les bicis i a rodar.
Eren casi les 09.00 del matí quan comencem a pedalejar, i el sol (que ens va acompañar cada vegada en mes força) ja calfava de calent.
La ruta va començar amb uns 200 metres de pla, i de sobte cap amunt, i quina pujada, redeu. Pujada a l'Ermita de San Antoni, una pujada que la majoria es feia per asfalt i que casi dalt passava a terra.
Una vegada a l'Ermita, aprofitem per agafar una mica d'aire, i per fer algunes fotos de les vistes, i a continuar amb la ruta.
Aquesta continua per darrere l'Ermita, on ja agafem una xicoteta senda, que al principi ens va possar les coses difícils a mes d'un, però que després es va suavitzar per a que la gent gaudira. Ja cap al final de la senda, venia una xicoteta pujada, que va traure els colors a tots, uns mes altres menys, però tots acabarem sofocats, jejeje
La baixada va ser per pista forestal, i en un tres i no res, ens plantem altra vegada amb una pujada que ja ens portaría cap a Alcossebre, lloc d'esmorzar. Fem aquesta pujada, baixada per pistes i camins rurals fins el tan volgut entrepà.
L'esmorzar, ens va sabre a gloria, i la cervesseta d'abans mes.
Acabem l'esmorzar i cap a Penyiscola.
Desde Alcossebre fins Penyiscola, ens digueren (el nostre guía), tranquils es per una pista que va prop del mar, i que de vegades entra cap a dins, però sense pujades) ahhh pájaro, sense pujades, els coll..... jajaja no paravem de fer pujadetes, pujades trenca-cames,   amb la calor, i que la brisa marina eixe dia havia decidit no apareixer, i la falta de fonts durant el recorregut, no disfrutarem tant com esperavem, però la veritat que aquells paisatges eren espectaculars.
Arribem a la Font del Moro, on hi havia un poc d'aigua (no potable) però que si que aprofitarem per refrescar-nos, per a continuar amb la que seria la última pujada de la ruta, que ens portaría a la senda final.
Aquesta senda, amb alguns trams complicats, altres menys, on tots gaudirem de valent, ens va portar fins el nivell del mar, i si aixi com l'aigua salada per a les bicis no es bona, haguera sigut bona, haguerem entrat amb les bicis directes.
Això si, les bicis no entraren, però nosaltres ens va faltar temps, en menys que canta un gall, ja estavem tots dins l'aigua, això si, la vestimenta per al bany no era la mes adequada, però gaudirem d'un reconfortant banyet.
Del bany fins els cotxes, ens quedaven encara uns quants kms. que ferem amb tranquilitat i gaudint de la frescoreta del bany.
Ja una vegada als cotxes, ens canviem carreguem  bicis i a dinar a Penyiscola.
El dinar, molt be, a vora mar, Degustacio de productes del mar. Després alguns decidirem aprofitar i fer una visita turística per la poblaciò i altres marxaren cap a casa.
Alguns dels assistents no voliem acabar el dia sense fer-li una visiteta a un dels aeroports mes famosos de la historia, famós, car i envoltat de misteri, ja que hi han avions Fantasma, i fer-nos una foto a una de les escultures fetes per un Descalaverat anomenat "Ripollés", que gràcies als seus amiguets politics han fet famós. Bé, vaig a parar que aquest blog no es de política.
 
 
A la ruta ferem uns 60 kms.
Els assistents a la ruta.
Cotxe 1
Paco Blasco
Manolo
i
Voret.

 
Cotxe 2
Ska
Javi "el barxero"
Bill
i
Alex










.