Simat de la Valldigna

Simat de la Valldigna
Simat de la Valldigna

domingo, 13 de noviembre de 2011

Ruta turistica per Cullera i el Marenyet.

Ruta realitzada dissabte 12 de Novembre de 2011.
Després d'alçar-nos igual de pobres que ens gitarem, ni Super Once, ni Euromillones, deu que amargor, jejejeje, ens veiem com de costum a KA Pruden i Anna, per guadir de la pasteta i el cafenet.
La ruta de hui, era rodaoreta i amb alguna pujada, però principalment, rodaora.
Comencem a pedalejar pels camins d'horta de Simat, fins Tavernes, i aci el primer dubte, Fem Sant Llorenç ara o al tornar? i amb les cares decidirem deixar-lo per tornar, així que seguim amb tranquilitat fins el nostre destí que era Cullera.
Una vegada agafem els camins que ens portarien fins Cullera, Ferranet es fà carrec de l'expediciò, i ens diu que ens portara per uns llocs molt bonics, així que el fem capità i cap a vant.
Ens porta per uns camins que no haviem anat mai, paral.lels  a la via del tren, via que tinguerem que creuar per a dirigir-nos cap al Marenyet.
Tinguerem que fer un troç (2 kms aprox) per una de les carreteres mes perilloses de la contornà, la carretera que uneix Platja Tavernes amb Cullera. Doncs, com anava dient, una vegada ferem els 2 kms aprox. entrem per un camí que ens portaria fins el Marenyet de Cullera, i la veritat que era un lloc en el que pocs dels que anvem, haviem anat alli. Seguim per la sendeta fins que agafem la carretera que ens portaria fins Cullera.
Ja en Cullera, ens quedava la part complicada del dia, La pujada al Castell de Cullera, pel calvar, així que amb tranquilitat comencem la pujada, i  a la segon volta, el grup ja pareixia una serp, estirattttttttt.
Uns tardarem mes que els altres, però tothom ho va pujar, i ja sols ens quedava baixar fins el bar on anavema gaudir d'un bon esmorçar. Fem la baixada i SORPRESA, el bar estava tancat, i ara que fem, i SKA diu, jo conec un baret que es menja be, doncs tots cap alli.
L'esmorçar va anar molt be, rapit, bo i barat, assegurem que tornarem alli. Després de l'esmorçar, anarem a l'escollera per vore com anava la pesca.

Qui sap on esta la monedeta?

Després de vore que hi havia molta gent amb canyes i al polp, però poc de peix i polp, tornarem cap a casa pel mateix cami que haviem fet a l'anar.
Quan aplegarem a creuar la via del tren, els semafors que es possaven vermells, xiquets que ve el tren, i si possem unes monedes per a que les xafe? Com paper de fumar les va deixar.
Després d'aquesta xicoteta "Xiquillaeta" seguirem el nostre camí fins Sant Llorenç, pujada que ja ferem tranquilament, ja que la gent no tenia moltes ganes de apretar. Baixant alguns dels membres feren una baixada perillosa, i seguirem el cami fins Simat, on ens esperava la nostra recompensa.
A  la ruta de huí hem fet un total de 56,19 kms(dels quals 39,70 han sigut cap amunt),  amb una altura màxima de 122,22 msnm, amb un desnivell acumulat de 393,66 mts, i un desnivell màxim del 18,69%.  i un temps total de 5h04m (2h 22m pujant; 0h 57m baixant i 1h 45 m parats).
Si voleu el track de la ruta, fes click aci.



Gràcies i fins la propera ruta.

No hay comentarios:

Publicar un comentario