Amics BTT-Simat: Simat-Antenes-Pla-Suros-Foies-Senda la Cadira-Simat

Ruta feta dissabte 11/12/2010.

Dissabte, 08:00 del matí, a casa Fede, allí quedarem per començar la nostra ruteta.

Ja quasi apunt de moure, vegerem al nostre amic Jose (Bill), que s'apuntava a la nostra ruteta de hui.

Comencem el pedaleig, i com no ho fem cap amunt (sempre remugant, però sempre fem el mateix), la carretera de Barx, aquesta vegada a un ritme més fortet del normal, ja que al Bill anava tirant, aixi que arribarem a la visteta més prompte del que solem arribar.

Una vegada ja dalt de la visteta, ens va portar per un lloc que no haviem estat abans, que va per la Falaguera, i després per dalt de la Puigmola, fins arribar a la Font de la Benita, lloc on aprofitàrem per llevar-nos alguna peça de roba, i així enfilar les Antenes amb més gana.

Una vegada dalt, sentiem els picots de les vaques, però aquesta vegada, no les vegerem, ja que estaven una mica més cap a dins. Una vegada baixàrem i enfilàrem la última pujada, que ens portaria a la cantera, aprofitàrem per fer el xicotet video, i tot seguit al pla, on aprofitàrem per esmorçar, i demanar piles pel GPS, s'havíen esgotat. jejeje

Després de l'esmorçar, no teníem clar cap on tirar, fins que al final Campsa, va dir, podríem fer això, i tots diguérem que sí.

Així que cap als Suros, on agafàrem un grup de gent, que seria de Gandia o per allí, i tranquilets tots fins que arribàrem altra vegada a la visteta. Una vegada en la visteta, el Bill, va decidir anar cap a Simat, ja que tenia coses que fer, això és el que ens va dir, (però nosaltres creguem que el cremàrem i que no podia més. ) Es una broma Bill, eres una màquina.

Els altres assistents anàrem cap a les Foies, ja que teniem ganes de fer el Cirer, una vegada a la Font Nova, Campsa va decidir anàrsen cap a casa, ja que ja en tenia prou. Els altres assistents Alex, Fede i Jose, decidiren fer una senda que els germans deien que era bona de baixar, que ells l'havíen fet, així que cap a la senda.

Ja una vegada dins la senda, ens donarem compter de que de bona de baixar no tenia res, i que la veritat, era una senda que a peu, és baixa be, però amb bicicleta, al menys jo (alex) no baixare més.

Desprès d'un parell de bacs, i un mal de braços que no lil desitge a ningú, arribarem a terra ferma, (asfalt). Cami que ja ens portaria cap al nostre benvolgut Simat de la Valldigna.

En la ruta de huí, es feren un total de 49.53 kms, una mitja de 13.40 kms/h, un desnivell acumulat de 765 mts, amb una altura màxima de 569 msnm, i un temps efectiu de 3 hores 40 minuts.