Ruta realitzada dissabte 11 d'Agost de 2012.
07:15 a Ka pruden i anna, i no sabiem ni quan erem, ni on aniriem, així que comença a apareixer gent.
07.30, després de que algu arreglara una punxada, ens possem a pedalejar, 5 tios amb moltissimes ganes (aço ho dic aci, però a vore qui de tots tenia menys ganes).
En un tres i no res ens plantifiquem a dalt del port del pla de corrals, a un ritme molt bo, i sense ninguna escapadeta, (cosa rara), baixada i a afrontar la primera pujada que ens trauria els colors a mes d'un.
La pujada del barranc del Llop, coneguda per la seua dificultat, ens esperava per a donar-nos el bon dia, ja que aci començava a apretar de valent la calor.
Una vegada dalt, aprofitem per gaudir de les magnifiques vistes que tenim de tota la ribera i del Pla de Corrals.
Baixada sense ninguna complicacio, exceptuant els pins que han caigut i que tens que sortejar per fora del cami.
Una vegada a l'Hort de Soriano, teniem que buscar la senda del poste, i l'unic que ho sabia era Paco, així que ens deixem guiar per Paco.
Jo crec que es per aci, arbres, arbres, arbres, arbres i mes arbres, i al final, xeee xicons que no es per aci. Doncs mitja volta i a buscar la senda. Al poc de temps veiem a uns treballadors de la finca, i ens expliquen com arribar i ho fem sense problemes.
La senda el poste, super bona de fer, i la veritat que seria una senda espectacular abans de que es cremara a l'incendi de fa uns quants anys que arrasa tot el que hi havia per alli.
Baixada de la senda sense ningun tipus de incidencia, exceptuant que el nostre amic Josep, el tenia agafat pels muscles, la tan poc volguda "Pajara", i per desgracia d'ell, desde feia un bon rato que la portava. Així que ens dirigim cap al Poliesportiu per a agafar forces.
Esmorzar bastant bo i barat, entre cinc ens hem begut casi 4.50 litres de coca cola i 2 d'aigua, teniem sed.
Després de l'esmorzar, Josep a decidit tornar a casa, i els altres en ens endinsat per les muntanyes de Barxeta, per buscar una senda que ens portaria fins el mollo roig, senda i camins que ens han recordat, al menys a mi, al Desert dels Monegros.
Aquesta pujada, ja ens havia avisat Paco, que era bastant llarga, i que sense tindre molta inclinacio, al final es feia molt pessada, i si a tot aço, li sumen els casi 41º que feia i sense un pel d'aire, doncs podeu imaginar-se la situacio, no? Doncs pa morir-se.
Una vegada hem eixit d'aquestos paratges, sols ens quedava el camp de tir, pujada que per no trencar la tradicio, feia aire i en contra. jejeje.
Arribada a Simat sense complicacions.
A la ruta de huí hem fet un total de 46.91kms (dels cuals 20.17 han sigut cap amunt), amb una altura màxima de 482.20 msnm, amb un desnivell acumulat de 1631 mts, i un desnivell màxim del 21.00%. i un temps total de 3h52m (1h 53m pujant; 1h 33m baixant i 0h 26 m parats).
Els assistents a la ruta de hui.
Voret
Paco Blasco
Ska
Josep
i
Alex.
La gràfica de la ruta.
no s'haureu rist amb esta calor,no!!jeje
ResponderEliminar