PEDALS DE FOC 2013

PEDALS DE FOC

31/7/2013

16:00, a esta hora començava la pedals de foc, ja que just en eixe moment començaven les meues vacances, i com no el viatge fins Vielha, des d’on començava la ruta.

A Vielha arribarem cap a les 22:30, i a l’hotel ja teniem les nostres bolses amb tota la informacio i articles de la Pedals, aixi que sols ens quedava, baixar les bicis del cotxe i anar a pegar un mosset, mosset que pegarem ben a gust al Rest. Madronyus, i banyarem amb una bona cervessa.

01/08/13

07:30, zona el despertador i comencen els preparatius, ambl’emocio al cos de que ja començava la Pedals. Bon esmorzar a l’Hotel, i a preparar la maleta, ja que aquesta anava a fer la Pedals per una altra part.

A les 09:00 teniem  que estar al parking per a que el taxi ens portara a la boca sud del Tunel, des d’on començava la ruta, (ja que no podiem passar el túnel amb les bicicletes).

09:30 aprox. Comença la Pedals de Foc,(220 kms i + de 6000 metres de desnivell positiu ens esperaven per davant)  despres de possar el llibre de ruta a la bici, comencem a pedalejar,  amb una temperatura de 13 graus, bueno no pedalejarem molt, ja que degut a les recents plutges e inundacions, hi havien alguns canvis al traçat i teniem que fer 2 kms de baixada.

Passats aquestos 2 km, ens endinssem per un cami cap a la muntanya i no portavem ni un km, taxannnn, primer torrent d’aigüa que baixava, Richard ara que fem? doncs pasar, jajaja, aixi que cap avant, i el resultat, els dos amb un peu  dins l’aigüa, bueno jo mig i Richard casi sencer o sense el casi, a pos anem be, 3 kms de ruta i els peus banyats, jejejeje, seguim i 2 torrent, aquest amb menys força però tambe hi havia que passar-lo, aci no ens banyarem. La ruta seguía per una pista forestal fins una Antena, on pareixia que s’acabava el cami, però just al costat eixia la senda, sendeta amb un tram molt perillos, que ens portava fins un bot d’aigüa  espectacular, uns 25 metres de caiguda. Despres de les pertinents fotos, seguim amb la ruta, tram tècnic on tinguerem que anar a peu, mes per  no caure i fotrens la Pedals , que per complicat.

Passarem un parell de poblets, i Vinyal  ens va encantar, xicotet, tranquilet, seguirem  cap a Vilaller on ens esperava el primer punt de control, Ca Txambonet, on a mes del segeill, ens ferem una birreta.

VINYAL, POBLE TRANQUILET

 

Eixim de Vilaller i comença el primer coll (port), Coll de les Serreres, uns quants kms cara amunt, per pista forestal prou bona de fer i que ens portaría fins el Vall de boi, i deixariem  el Vall de Ribagorça. Ja casi dalt de tot, ens enfilem per una sendeta i ja veguerem els primers bolets i boletaires, i ens va moure el cuquet, però teniem que seguir amb la nostra ruta, que es al que haviem vingut.

Entrem a la Vall de Boi, per una senda amb trams complicats, però amb unes vistes espectaculars, i prou llargueta, aquesta senda ens portaría cap a Iran , on es trobava el 2º punt de control, Casa Joanot. El cami fins Iran, va ser per carretera, i amb una temperatura que feia que l’asfalt començara a derretir-se, i nosaltres a passar-ho mal, bueno mes que nosaltres jo, ja que Richard  diu que no li afecta la calor, doncs a mi si, i molt. Arribem a Casa Joanot, i ahí trobem per primera vegada els que serien els nostres companyers de la resta de la ruta, Raul i Pau de Girona, Aleix de Cerdanyola del Vallés, i Nacho, Jose i Ferri d’Alacant, ells anaven a seguir i nosaltres arribant. segell i Coca Cola, ja que el nostre cos ho necessitava. Li preguntem a la xica si ens quedaba molt, i ens contesta amb un: Bueno, un parell d’horetes, volia morir-me jajajaja. Eixim de Casa Joanat, amb direccio a Castellars, on estava el nostre allotjament, això si, encara ens separaven uns 15 kms, i 12 d’ells de pujada i quina pujada. Sort que puguerem parar a un mirador, on gaudirem de la vista del Aneto, de lluny però el veguerem.

 

 

 

16:00 aprox. Arribem a l’Abadia de Castellars, esgotats i casi deshidratats, ja teniem allí la maleta, així que dutxeta i a pegar un mosset, i una reconfortant migdiada.

Ens despertem i eixim a rentar les bicis, i ja ens sentem amb la gent a comentar la primera etapa, ens sentarem tots junts, ja que a Castellars, sols hi havia un parell de cases i un cementiri.

Bon soparet on agafarem moltes forces I descobrirem el formatge del “Tupi” bonissim, i a dormir prompte per a descansar.

02/08/13

 

07:30, sona el despertador i la mateixa feina d’ahir i dels dies següents, fer la maleta, baixar a esmorzar i preparar-nos per a seguir amb la 2º etapa de la Pedals.

Com ja quedarem  ahir al sopar, aniriem tots junts, així que una vegada tots fora, comencem a pedalejar, i com no, cap amunttttt. Pujada  no molt llarga, però que de seguida ens fa entrar en calor, i no portavem ni 2 kms, i veguem a les altres companyeres de viatge, 4 xiques carregades amb les alforjes que estaven fent la Pedals per lliure, dic companyeres perque ens veguerem tots els dies, jejeje.

 



LES ESGLESIES

Passem el primer coll, i comencem la baixada fins les Esglesies,(passant per SAS, ERTA, SENTIS I MOLA D’AMUNT) punt de control, on tambè aprofitem per fer-nos una Coca Coleta, i menjar algo ja que ens esperava el temut coll de l’Oli.

 Coll que al final decidirem tots era el mes complicat de la ruta, tant per la pendent com per la llargaria, però ens va deleitar amb unes vistes per a recordar sempre. Encara que a la part final del coll, semblava mes que estiguerem al planeta roig, que als pirineus. 

 

 

 Una vegada passat el coll de l’Oli, seguim per un tram bastant bo de baixar, exceptuant el final on tinguerem que baixar de  les bicis per evitar algún accident.

Aquesta senda ens portava fins (GUIRO) on aprofitarem per  refrescar-nos a la Font del poble. Ja ens separava de Espui, un 12 kms, que en teoría eren cap amunt pero sense molta inclinacio, però  aci el liante de Jose “Alacant”, després d’un crit “eiiii, que m’agafa rampaaa” es va possar a tirar com si d’una final d’etapa del tour es tractara i va fer que el grup es partira, i uns arribaren mes esgotats i els altres gaudirem de les vistes que ens proporcionava aquells magnifics paratges., i dels poblets que passarem (ASTELL I LA TORRE DE CAPDELLA) a la fi, tots junts a l’ultim punt de control del dia (HOTEL MONTSENY), i d’ahí fins l’allotjament, Casa Sastre.

L’anectoda  del dia, li preguntem al  xic de casa Sastre si ens podía fer algo de menjar, i amb tota la tranquilitat del mon ens diu “Uii, si voleu  menjar algo teniu que anar fins L’hotel Montseny, aquí sols us puc preparar algún entrepà, però poc mes” perfecte , amb uns entrepans i una bona cervessa ens conformem.Aixi que mentre ell feia el pa al forn, nosaltres aprofitarem per dutxar-nos. I no se si era per l’ambient, el cansanci o que, però  entrepà mes bo que eixe no he provat molts.
 

Ben menjats i ben cansants, era la combinacio perfecta per fer una xicoteta migdiada, així que ens anarem a becar un poc, ja que a aquestos pobles, no hi havia molta gent. Després de la becaeta, aprofitem per fer una volteta al poble, ja que aquest si que era mes gran que Castellars, ens va donar per fer un passejet d’una mitja horeta, mes que res per a fer una mica de gana per a sopar, que si arribem a saber el que ens esperava de sopar, haguerem agafat les bicis altra vegada, sopar per a un regiment, i ens ho acabarem tot, jejejeje.

 

La vesprà ens va donar per a molt, entre altres coses per contactar amb la gent d’alli, i que ens digueren que tal era el Coll del Triador, coll que li teniem algo de por, casi 20 kms  de llargaria, i per les vistes que teniem del coll, prometia fer-nos passar-ho mal. Així que raonant amb uns i altres, un home ens va dir, “Lo coll, no res, gaire una pujada de res, Lo coll de l’Oli mes dur.” I tots ens girem cap al coll i diguem, doncs per a ser  gaire una pujada de res, no te bona pinta, i ahí es va quedar la cosa, ja que despres començarem a ranonar de bolets, que per allí ja era moment de recol.leccio. 

 

Soparem  ben sopats, amb pasta, amanides i carn, fruites  i algún postres  casolà, passetjet i a descansar que ens esperava el Coll del Triador.

03/08/13

Sona el despertador i a fer maleta, baixem a esmorzar i ultims retocs a les bicis, unflar alguna rodeta, oli per a la cadena, i comença la tercera etapa de La Pedals.

 

Comencem amb una lleugera baixada  i de sobte, taxannnnn, ja estem al coll, i com ningu sabiem el que ens esperava, comencem a un ritme tranquilet,  i veiem que tampoc era tant com ens pensavem. Un parell de voltes i taxan, son les xicones  a l’horitzò, i poc a poc les agafem, bon dia xiques, bon dia, bon dia. Seguim al nostre ritmet i poc a poc anem  fent amb el coll, això si amb alguna paraeta  obligatoria per a fer  alguna foto.

Aquestes paraetes  a algu conegut, no li venien be, ja que cada vegada que paravem el ritme d’arrancada pujaba un poc, i la veritat que el grup poc a poc anava estirant-se i al final cadascu va possar el seu ritme fins el final del Coll, Una vegada tots dalts, aprofitarem per fer les ultimes fotos del poble d’Espui.

 

 

Comencem la baixada per una pista forestal repleta de vaques i cavalls, que ens miraven en careta de “Aneu a banyar-seee,jejeje, i nosaltres tambe ho pensavem, ja que cap on anava la pista, es veien unes  cortines  d’aigua que ens  acollonava un poc, ja que aigua i fred no es bona combinacio, i mes sense anar molt abrigats. Seguim amb la ruta, i veiem un bevedor de cavalls i vaques, i com sabiem que la ruta era “ruta seca” ja que no hi havien moltes fonts, decidirem refrescar i agafar aigua,, això si, abans li ho preguntarem a un home que estava a una caseta, que ens va contestar : Bona de beure? Jo porte tota la vida i no m’ha passat res, bueno sols m’he quedat pelat. jejeje

Quanta rao tenien els cavalls, no portavem ni mig km, i el primer ruixat, no molt fort, però ens preparava per al que venia despres. El segon ruixat no es va fer de rogar, i no havien passat ni cinc minuts del primer i comença a ploure, aquesta vegada amb mes força inclós arribant a fer algo de pedra. Aci si que va ser un poc de, Cau panye, jajaja i ferem un tram cadascu al seu ritme, i pararem un poc una vegada passat el  ruixat. Ja passat el ruixat, ens separava una pujada, del coll de la Portella, sostre de la Pedals de Foc, a casi 2300 metres sobre el nivel del mar. Seguim amb la nostra marxa i de sobte, Pau ens diu,- nois crec que he punxat- Doncs parem i canviem roda o unflem i seguim? Decidirem unflar, fins que arribarem al Refugi Quatre Pins (jo encara estic buscant els pins) on damunt hi havia una altra Font o bevedor d’animals. Així que mentre uns canviaven la roda, altres feien videos, cridaven a les parelles o investigavem dins del Refugi. L’eixida la donaren un ramat de vaques i un bou, que vingueren a beure allí, i tinguerem que moure escopetats, jejej que encara que no son agressius, son bous i vaques.

 

 

Fem un ultim coll i taxannnnnn, estem a l’Estacio d’esqui d’ Espot, baixades al.lucinants, a mes d’un els frens li digueren “Warning Warning”, xicotet recalentó, jejeje.

 

 

Una vegada eixim de les pistes sols ens quedava una xicoteta baixada fins Espot (poble), on teniem el primer  punt de control del dia, Hotel Roya, i on aprofitarem per menjar algo i evitar un ruixat important. Així que, amaguem bicis i ens possem a cobert.

-Feu entrepans?

No, sols fem tostes.

I de que poden ser, les tostes.

Doncs del que vullgau, truita, llom, embotit, pernil amb tomaquet, etc

Foto de la tosta.

 

Després del menjar, i com ja havia passat la tronada, seguim amb el nostre recorregut, direccio cap a Estais, i com no, cap amunt, i amb la panxa plena es feia una mica complicat, però aguantem el tipo. Passem per algunes poblacions (JOU, PLANES DE SON) fins a SON DEL PI, on es trobava CASA MASSOVER,ultim punt de control del dia. Aci deixarem a Aleix, Nacho, Jose i Ferri, i les xicones, ja que ells tenien els allotjaments allí. Bueno els tres d’Alacant encara tenien que anar fins Valencia d’Aneu.

Pau, Raul, Richard i jo, seguim en ruta, ja que el nostre allotjament es trobava a SORPE, i encara ens faltaven 10 kms, la majoria cap amunt, i després del que portavem a les cames, ens va fer pensar de buscar una alternativa per no agafar tanta pujada, però allí ho pujes o pujes, així que cap amunt, fins el Bosc del Gerdar, i la veritat que va valdré la pena patir una mica, per poder gaudir d’aquell bosc, impressionant. Uns paratges per no oblidar en ma vida.

 

 



Passat el Bosc, ja sols ens separaven 500 metres del nostre allotjament, Refugi del Gerdar. Magnific refugi, on gaudirem d’una bona i reconfortant dutxa, bon sopar i molt bona companyia.

04/08/2013

Ultima etapa de la Pedals de Foc, ja sols ens separaven uns 54 kms, de la nostra meta, Vielha. Així que comencem a pedalejar, Raul, Pau, Richard i jo, ja que els altres estaven mes enrrere.

El dia comença be, uns kms cara vall, fresquets, que ens portarien fins Sorpe, poblet que teniem que creuar sense parar, però que veguerem una senyal de Museu de l’Os, i aprofitarem per entrar a vore’l, estava tancat, així que volteta pel meravellós poblet i a seguir amb la nostra ruta.

Passem per ALÓS D’ISIL, poblet xicotet, però amb una Font molt original, on aprofitarem per omplir els bidons. Seguim per carretera fins pasar Bordes d’Isil, on s’acabava l’asfalt i entravem a una pista forestal, paral.lela al riu, i que ens va deleitar amb uns vistes impressionants, i de tant en tant, alguna vaca es possava al nostre cami, o nasaltres al d’elles.

Aquesta pista ens portaría fins el Vall d’Aran, on es trobava el Refugi Amics de Montgarri, un lloc amurallat, i que al passar per la  porta, es com si et traslladaren fins l’epoca Medieval. Segell de control de pas, refresquet i a seguir, ja que els nostres amics Raul i Pau, quan acabaven la Pedals, tenien que agafar el cotxe i marxar cap a Girona.

Així que comencem a pedalejar, i no portavem ni 5 minuts dalt la bici, i a Richard se li trenca la cadena, sort que es un “manitas” i en poc mes de 3 minuts, cadena arreglada. Arreglo que als de Girona els va deixar bocabadats.

Seguirem amb la nostra ruta, gaudint de les vistes fins Baqueira, on ja degut a les plutges de setmanes anteriors, havien canviat el recorregut i nosaltres decidirem baixar per carretera. Parem a Arties, per vore el que quedava d’un camping on havia estat allotjat Raul uns anys abans, dic quedava, perque  allò de camping tenia poc, mes be pareixia una pedrera, una llastima. Seguim per la carretera i ja es sentía l’oloreta, i de sobte la senyal que tan esperavem, VIELHA, així que a buscar l’oficina de la Pedals i ara si, ja ho podem dir ben alt i clar:

 

PEDALS DE FOC ACABADA!!!!!!!!!!!!!

 

Ultim segell, agafem els maillots, cava i a dinar, ja que les maletes encara no hi havien arribat, si si, arribarem nosaltres abans que les maletes, jejejejee.

Ja dutxats i descansats ens quedava el millor, probar la gastronomía de Vielha acompanyada dels millors vinets, amb la companyia de Nacho, Jose i Ferri, ja que Raul , Pau i Aleix havien marxat.

Pedals de Foc: 220 kms i +6000 metres de desnivell positiu, per uns paratges que espere no oblidar mai, i com no, amb la inmillorable compañía del meu germà Richard.
Si voleu vore mes fotos de la ruta, feu click al següent enllaç:
FOTOS PEDALS DE FOC 2013
 

Nocturna 2013

Ruta realitzada el Divendres 26 de Juliol

 

Al igual que l'any passat, aquest any teniem pendent la ruta nocturna, a mes, de la foto oficial del nou equipatge. Així que, passaven uns minutets de les 20.30, i la gent començava a apareixer a Moto 2, Fins 15 beteteros aparegueren per a la foto, alguns després no farien la ruta, i altres no hi pugueren estar a la foto, però ja farem algo amb el Fotoxop. jejeje

La gent que estava a Moto 2, preguntant-se si anavem a fer algún tipus de exhibicio, però al final vegueren que no.

Feta la foto oficial, comença la nocturna, i ens dirigim per camins d'horta fins Xeresa, que era on haviem quedat per a sopar, això si, abans de Xeresa, passarem per diferents llocs, com El Clot de la Font, la Platja de Xeraco, fent una mica de temps per a arribar a hora a l'espectacle del sopar, dic espectacle, perque al final teniem ganes de pagar i moure, i crec que per la forma en que ens tractaren, l'amo tambe tenia ganes.

Vos conte un poc el sopar.

Arribem i al bar sols estavem nosaltres i 3 borratxets, que al final 2 d'ells eren els que ens serviren, i l'altre seria algo "masoca" perque el unic que volia es que el cambrer li pegara, jajajajaa a mes d'un de nosaltres no ens ho haguera repetit molt. veritat xicons?

Ens sentem a la taula, i en un tres i no res ens trauen la picaeta, creïlles, aletes, amanides, calamarets, etc i tots pensem que això anava be, però ara comença l'espectacle. Tarden com a una hora en traure el primer entrepà de calamars, i per l'olor que feia els calamars estaven roïns, roïns, així que decidim dir que ens canvien l'entrepà, ja que no estava bo, i comencem a sentir dins la cuina uns crits, com si estigueren matant algu, crits com, Xeeeeeeeee, això no esta bo? este no te ni p..a  idea, això no esta bo?. i ahí es queda el cuiner i amo del bar, amb els seus crits.

Als 20 minuts apareixen 2 entrepans mes, (erem 12 i portavem, en hora i 20 minuts, un entrepà roin i dos be).

Portavem casi 2 hores allí, i havien eixit tots els entrepans menys dos, els feren i ens els menjarem, cafenet i a moure, tot això amenitzat pels crits del cuiner, i els crits del borratxo que hi havia a la barra diguent, pegam, pegam..... la veritat que no ens agrada la violencia, però en casos així una galtaeta amb la mà oberta li haguera vingut be, bueno una no 12 que erem sopant, jejejee.

Desprès de l'espectacle, agafem les bicis i moguem, però com que ja era massa tard no sabiem si anar cap a casa, o seguir en la volta que teniem pensada, al final seguim amb la volta pensada i direcciò al grau.

 

 

 

 

 

Anarem al grau de Gandia, per la marjal on gaudirem de la natura fins que arribarem a la platja, 01.00 de la nit, i pareixia les 12 del migdia, a tope de gent, això si, igual de sorpressos estavem nosaltres amb la gent que hi havia, com ells en vore 12 btt's a eixes hores, casi casi ens feien la "ola", gent animant-nos com si d'una cursa es tractara, animant-nos desde terra i fins i tot dels apartaments. ens ho passarem be.

La tornada cap a casa, va ser per camins i a un ritme prou bo, ja que hi havia gent que es tenia que alçar mati.

Al final, podem dir que la nocturna 2013, va estar molt xula, exceptuant  l'incident al bar (Bar Desam, Xeresa).

Al final  a la ruta de hui ferem uns 60 kms, on gaudirem de la natura, la bici i on ens riguerem molt. repetirem segur.

Els assistents a la ruta.

Laura Oltra

Julian Oltra

Voret's (Pare i fill)

Alex Borras

Neri

Laure

Victor

Ska

Juanillo

Bill

i

Alex.

Serra d'Irta 2013

Després de molt de temps sense poder escriure al blog, per culpa de no tindre temps, hui he buscat un huequet per a poder escriure, i narrar algunes de les últimes voltes del grup.

La veritat que l'activitat del grup es fantástica, eixides tots els caps de setmana, dissabtes i diumenges, i ara que fa millor temps, eixides casi a diari d'alguns dels membres, jejejeje

Anem a comentar una de les últimes rutes que realitzarem a la Serra d'Irta.

 

La ruta la realitzarem el diumenge 16 de Juny de 2013.

Eren poc mes de les 5:30 del matí, i al lloc on haviem quedat van apareguen cotxes carregats amb bicis i gent amb ganes de rodar per Penyiscola, fins un total de 7. Així que acabem de carregar les bicis i comença la ruta, amb una baixa inesperada, un dels que havia confirmat l'assistencia, no apareix. (i com la nit d'abans l'havien vist ben acompanyat, tots pensarem que havia decidit seguir amb la compañía, jejeje)

El viatge fins La Pobla de Tornessa, on ferem una xicoteta parada per a pegar un mosset, va estar envoltada de rises.

Seguim cap a Penyiscola, i a l'entrada de la poblaciò veiem que havien organitzat un event esportiu, concretament un mig Iron Man, així que amb molt de compter seguim pel nostre camí, fins un lloc que ja no ens deixaven passar, ja que la prova passava per allí, així que canvi de plans, la ruta comença desde aci xiquets, baixem dels cotxes montem les bicis i a rodar.

Eren casi les 09.00 del matí quan comencem a pedalejar, i el sol (que ens va acompañar cada vegada en mes força) ja calfava de calent.

La ruta va començar amb uns 200 metres de pla, i de sobte cap amunt, i quina pujada, redeu. Pujada a l'Ermita de San Antoni, una pujada que la majoria es feia per asfalt i que casi dalt passava a terra.

Una vegada a l'Ermita, aprofitem per agafar una mica d'aire, i per fer algunes fotos de les vistes, i a continuar amb la ruta.

Aquesta continua per darrere l'Ermita, on ja agafem una xicoteta senda, que al principi ens va possar les coses difícils a mes d'un, però que després es va suavitzar per a que la gent gaudira. Ja cap al final de la senda, venia una xicoteta pujada, que va traure els colors a tots, uns mes altres menys, però tots acabarem sofocats, jejeje

La baixada va ser per pista forestal, i en un tres i no res, ens plantem altra vegada amb una pujada que ja ens portaría cap a Alcossebre, lloc d'esmorzar. Fem aquesta pujada, baixada per pistes i camins rurals fins el tan volgut entrepà.

L'esmorzar, ens va sabre a gloria, i la cervesseta d'abans mes.

Acabem l'esmorzar i cap a Penyiscola.

Desde Alcossebre fins Penyiscola, ens digueren (el nostre guía), tranquils es per una pista que va prop del mar, i que de vegades entra cap a dins, però sense pujades) ahhh pájaro, sense pujades, els coll..... jajaja no paravem de fer pujadetes, pujades trenca-cames,   amb la calor, i que la brisa marina eixe dia havia decidit no apareixer, i la falta de fonts durant el recorregut, no disfrutarem tant com esperavem, però la veritat que aquells paisatges eren espectaculars.

Arribem a la Font del Moro, on hi havia un poc d'aigua (no potable) però que si que aprofitarem per refrescar-nos, per a continuar amb la que seria la última pujada de la ruta, que ens portaría a la senda final.

Aquesta senda, amb alguns trams complicats, altres menys, on tots gaudirem de valent, ens va portar fins el nivell del mar, i si aixi com l'aigua salada per a les bicis no es bona, haguera sigut bona, haguerem entrat amb les bicis directes.

Això si, les bicis no entraren, però nosaltres ens va faltar temps, en menys que canta un gall, ja estavem tots dins l'aigua, això si, la vestimenta per al bany no era la mes adequada, però gaudirem d'un reconfortant banyet.

Del bany fins els cotxes, ens quedaven encara uns quants kms. que ferem amb tranquilitat i gaudint de la frescoreta del bany.

Ja una vegada als cotxes, ens canviem carreguem  bicis i a dinar a Penyiscola.

El dinar, molt be, a vora mar, Degustacio de productes del mar. Després alguns decidirem aprofitar i fer una visita turística per la poblaciò i altres marxaren cap a casa.

Alguns dels assistents no voliem acabar el dia sense fer-li una visiteta a un dels aeroports mes famosos de la historia, famós, car i envoltat de misteri, ja que hi han avions Fantasma, i fer-nos una foto a una de les escultures fetes per un Descalaverat anomenat "Ripollés", que gràcies als seus amiguets politics han fet famós. Bé, vaig a parar que aquest blog no es de política.

 

 

A la ruta ferem uns 60 kms.

Els assistents a la ruta.

Cotxe 1

Paco Blasco

Manolo

i

Voret.

 

Cotxe 2

Ska

Javi "el barxero"

Bill

i

Alex

.